Vero Boquete: “Les dones tenim més dificultats a l’hora de jugar al futbol”

Vero Boquete és, sense cap mena de dubte, la jugadora espanyola més important de la història. La jugadora, ara al Beijing F.C. xinès, ha atès a l’Escola Femenina Manu Lanzarote per respondre unes preguntes sobre la seva carrera.

Va començar a jugar a Galícia, la seva terra, on va donar el salt a Primera Divisió amb el Prainsa Zaragoza. Allà va començar a lluir la seva qualitat, que no va passar desapercebut per tot un Espanyol.

Del club perico als Estats Units, on es va convertir en professional. Aleshores va començar la seva etapa com a trota mons: Suècia, lluint la samarreta del Tyersö FF durant tres anys, al Frankfurt alemany i en el Bayern de Munich, al Paris Saint Germain francès i ara a Àsia, com hem comentat amb anterioritat.

En aquest recorregut, ha guanyat dues Copes de la Reina amb l’entitat perica, la WSL amb el Buffalo Flash, la Lliga Sueca, la Lliga Alemanya i tota una Champions League.

Pregunta. A causa del teu pas per mig mon, s’entrenen aspectes diferents a cada país?

Resposta. Cada país té el seu estil i, dins d’ell, no tots els equips tenen les mateixes variants. Per exemple, en el Tyresö FF vam jugar d’una forma més associativa i en Francia importava més el físic. Cada país i cada competició t’aporta alguna cosa diferent, treballes coses i busques diferències. A mesura que et vas adaptant et fas una jugadora més completa.

Els entrenaments canvien en tots els països: la metodologia és distinta, o se li dóna més importància al físic o a la tècnica. A Espanya treballem d’una manera integral, no separem l’aspecte tècnic-tàctic del físic, la pilota sempre està en els exercicis, i en alguns països és diferent. Tot i que cada vegada s’assemblen més.

P. Quina lliga és la millor i per què?

R. La WPS va ser considerada la millor lliga del món quan vaig ser-hi allà. La sueca va ser la més forta d’Europa alguns anys; l’alemanya és la més competitiva i ara la francesa està lluitant amb la bàvara per ser la millor.

Jo vaig gaudir molt en Suècia perquè vaig compartir vestidor amb algunes de les jugadores més importants del món i un gran entrenador. Als Estats Units em vaig sentir 100% professional i vaig jugar en estadis completament plens. I a Alemanya vaig guanyar una Champions…!

P. Si no és l’Espanyola, què creus que fa falta aquí per fer una Lliga més potent?

R. Fer-la professional, millorar les condicions de les jugadores perquè puguin viure d’això i així entrenar més i millor. Això farà que el nivell millori, el que farà atraure seguidors i espònsors.

P. Ets internacional amb Espanya. Cuants partits has jugat amb la Selecció?

R. Més de 50. Vaig debutar amb l’absoluta amb 16 anys, després de guanyar l’Europeu sub-19.

P. El millor i el pitjor moment amb la Selecció?

R. El millor, el gol de la classificació per l’Eurocopa 2013, en l’última jugada del partit. El pitjor, l’eliminació en el Mundial del Canadà.

R. Què significa per a tu ser jugadora de futbol?

R. Felicitat i il·lusió. El futbol és la meva passió i ara només puc dedicar-me al que més m’agrada, gaudint de tot el que em dóna.

P. Quan vas saber que volies ser jugadora professional?

R. Jo vaig créixer sense saber-ho. Quan era petita, gairebé no hi havia informació sobre el futbol femení, no tenia referents i desconeixia que hi havia lligues professionals, que podia jugar un Mundial, una Eurocopa o la Champions. Jugava perquè m’agradava, per divertir-me. Quan tenia 14-15 anys vaig saber alguna cosa més i vaig decidir fer tot el que pogués per ser professional.

P. Defineix-te com a jugadora

R. És difícil… prefereixo que ho facin altres, els que em veuen jugar. Però sóc una jugadora de creació, amb bona tècnica i visió de joc.

P. El teu millor moment en el futbol?

R. Aixecar la Champions.

P. Has plorat amb el futbol?

R. Moltes vegades. Quan perds finals o partits importants, el futbol m’ha donat molta satisfacció però també molts moments de frustració.

P. Què o qui t’ha marcat més en la teva carrera?

R. El meu pare. Ell és el culpable que m’enamorés d’aquest esport, sempre ha sigut el meu suport, a l’igual que la meva mare i el meu germà. Ell també és el culpable que sigui futbolista, sempre vaig fer el que ell feia i per això vaig començar a jugar.

Després, el meu primer entrenador. Els meus amics més propers també, que m’han ajudat sempre.

P. Com veus el futbol femení en aquests moments respecte al teu inici?

R. Ha canviat molt… per a millor! En aquests últims 10 anys he vist coses impensables en els meus inicis, estem en el moment del futbol femení i només pot anar a millor.

P. Què fa falta per aconseguir tenir més igualtat amb l’esport masculí?

R. És un problema social, d’educació, i és allà on hem de treballar. Educar diferent, millor, en igualtat, per així poder canviar la mentalitat de la gent.

P. Què té una dóna futbolista que no té un home?

R. Tenim el mateix, la il·lusió i la passió per aquest esport. Després, ells tenen més perquè la situació és més propicia; nosaltres tenim més barreres, més dificultats.

P. Quin és el principal problema pel qual el futbol femení no creix com hauria de fer-ho?

R. Com he dit abans, és un problema de mentalitat en la societat. Hem sigut educats d’una forma masclista, on l’home està per sobre i on la dona lluita contra unes barreres i estereotips marcats. Canviar això no és fàcil perquè porta temps, però estem al bon camí. Anem a poc a poc, però anem.

P. Perquè no tenim més entrenadores al futbol femení?

R. Perquè abans era gairebé impossible poder entrenar si eres dona. No et preparaves. Ara això està canviant, i cada vegada hi ha més dones entrenadores, preparadores físiques, analistes… El següent pas és que ens donin una oportunitat i, per això, també necessitem dones en la gestió i direcció.

P. Què li queda a Vero Boquete per somniar en el futbol femení?

R. Moltes coses. Somnio cada dia! Repetir títols, guanyar d’altres nous, jugar grans competicions, millorar com a futbolista…

P. Explica a les nostres jugadores què s’ha de fer per ser la millor jugadora d’Espanya i de les millors del món.

R. S’ha d’entrenar molt, no hi ha una altra forma. Recordo que amb 8-9 anys anava a entrenar amb el meu pare, que jugava a Tercera Divisió. Amb nois i homes de 18 a 35 anys. També anava corrents des de casa per anar a entrenar amb el meu equip, i així feia treball extra. I quedar-me després dels entrenaments practicant coses noves.

P. Dóna un consell a les nostres jugadores perquè puguin arribar a ser les futures Vero Boquete.

R. La vida que portes fora del terreny de joc és fonamental. T’has de cuidar i deixar de fer coses que et poden influir en negatiu.

El futbol mereix molt la pena, m’ha donat molt més de què l’he donat jo a ell.

P. La nostra Escola és exclusiva per a noies. Creus que és positiu?

R. Tot el que ajudi i doni suport al futbol femení és bo! Tot i que l’ideal per mi seria que no calgués que diferenciar entre nens i nenes; quan això sigui normal la igualtat serà real.

P. Per què creus que no hi ha Escoles com la nostra?

R. Perquè fins ara hi havia poques noies que juguessin al futbol. Això està canviant, i cada vegada hi haurà més.

Per a terminar, una petita enquesta…:

Futbolista preferida: Marta Vieira.

Entrenador/a preferit/da: Pep Guardiola.

Estadi preferit: Providence Park.

Una mania: Entrar al camp amb les dues cames a la vegada, fent un petit salt.

Un somni: Viure uns Jocs Olímpics.

Un llibre: El Principio.

Una pel·lícula: El Último Samurái.

Persona o personatge femení qui més admires: Malala.

Si Vero Boquete no fos futbolista, seria…: Suposo que professora, tot i que quan deixi de jugar seré entrenadora.

Un color: Groc.

Un número: 21.

Una virtut: Honestedat.

Què no pot faltar quan jugues al futbol?: No sóc supersticiosa.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *